Àrea Professional

Portada

  • Les infermeres, garants del suport emocional al pacient

    "Participar en aquest acte és un privilegi trist. Avui rendim homenatge als milers de persones que van morir a causa de la Covid-19 durant aquests mesos de lluita incansable, compartint el dolor dels seus familiars i éssers estimats. Tant de bo res d’això no hagués passat. Tant de bo jo no estigués aquí, pronunciant aquestes paraules”. Així arrencava el discurs que va pronunciar Aroa López, infermera supervisora del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari de Vall d’Hebron, en l’Homenatge d’Estat a les víctimes de la pandèmia que va tenir lloc el mes de juliol passat.

    Segons ha reconegut en una entrevista concedida a Univers Mémora, va suposar “una gran responsabilitat” per a ella ser la portaveu de tots els sanitaris del país en aquella emotiva cita, després de tot el que es va patir. Però a la vegada va ser tot “un orgull que escollissin una infermera”, sosté, ja que podria considerar- se com un homenatge a totes elles en aquest any 2020 tan dur que coincideix a més que és l’Any Internacional de la Infermera.

    UNA PEÇA CLAU.

    D’aquella primera onada dels mesos de març i abril, quan l’escalada en les xifres de contagis i morts creixia a un ritme vertiginós, i més enllà d’una preocupació totalment comprensible, López destaca com “la readaptació que vam viure en el servei d’una manera ràpida, coordinada i segura va ser espectacular”. De fet, segons exposa, si bé al principi arribaven molt pocs casos i gairebé tots ells donaven negatiu en les proves, “de sobte, van començar a arribar cada vegada més pacients i el servei va saber readaptar-se”, deixant totes les Urgències de l’hospital com a sospita de Covid-19. De forma molt eloqüent, López ens explica com aquells dies es van viure amb “la calma que precedeix una tempesta”, una situació que, potser, és comparable a una catàstrofe natural: “Es porta a terme el desallotjament de pacients per deixar el servei buit, a l’espera d’alguna cosa que saps que arribarà”. Tot plegat, amb l’objectiu d’estar en la millor disposició per atendre tots els pacients que arribin.

    “En aquells moments, la sensació d’incertesa és brutal”, confessa. No obstant, i malgrat les dificultats, un dels grans reptes als quals el personal sanitari s’ha enfrontat, amb un èxit incontestable, ha sigut el de subministrar atenció i suport emocional als pacients. No s’ha d’oblidar que aquestes persones arribaven soles a Urgències a causa de la situació de risc epidemiològic que existia, raó per la qual “s’havia de donar cobertura no només a l’assistència d’Urgències, sinó també al vessant emocional”. I és que, en general, quan una persona acudeix a un servei d’urgències, ho sol fer acompanyat d’un familiar o amic. És cert que sempre existeix un cert grau d’incertesa, però ara s’hi havia de sumar el fet d’anar-hi sol, cosa que motivava que els pacients visquessin aquells moments “amb por i nerviosisme”, per més que el personal sanitari intentés mitigar aquesta sensació, acompanyar en tot el procés i donar la millor assistència possible.

    Durant aquests mesos de pandèmia, el paper que han tingut les infermeres ha cobrat més visibilitat, i ha arribat fins i tot a millorar encara més la imatge que té la societat d’aquestes professionals. En aquesta línia apunta López, a l’afirmar que “tothom qui ha tingut una infermera a prop, i ha sigut cuidat per una infermera durant la pandèmia, ha conegut realment la seva feina, quina és la seva missió”. I entre les seves funcions més destacades s’ha de subratllar precisament el suport emocional, perquè les infermeres, “més enllà de les necessitats bàsiques, han cobert les emocionals, han estat al costat de la persona i han suplert, en certa manera, la seva família”.

    CUIDAR EL PROFESSIONAL.

    L’arribada de la segona onada de la pandèmia a la tardor, per sort, no va ser igual d’intensa. “En el nostre cas”, apunta López, els circuits interns ja estaven establerts i comptaven amb l’experiència acumulada de la primera onada, cosa que els ha permès afrontar la situació amb més tranquil·litat. No obstant, la portaveu reconeix que entre el personal sanitari hi ha persones que estan molt cansades i amb les forces a nivell emocional bastant tocades. “Entre la primera i la segona onada, hi havia professionals que ja verbalitzaven que necessitaven les vacances”, però el que passava era que encara hi havia por que l’augment de contagis suposés una tornada als pitjors moments del març i l’abril. “Per sort, en el nostre cas, el volum de casos i la seva gravetat en la segona onada no ha arribat a aquells nivells, però és clar, quan van començar a arribar casos una altra vegada, va ser inevitable recordar tot el que vam viure i témer que es tornés a repetir”.

    En la part final del seu discurs, la infermera plantejava a l’audiència una pregunta: “¿qui ens cuidarà a nosaltres si la persona que ens cuida no ho pot fer?”. I sobre això, reclama una cura dels professionals en tots els aspectes, des del que aporten les administracions fins a la societat mateix. És evident que les retallades sanitàries que van tenir lloc fa anys “han aixecat carències actuals”, però López fa èmfasi en el fet que, almenys en el seu servei, “en termes de contractació d’infermeria, EPI i material hem disposat de tot el necessari sempre”. I al mateix temps, lluny de valoracions precipitades, recorda que no per tenir més recursos s’està millor, sinó que aquests recursos sempre han d’estar ben gestionats.

    ESFORÇ COL·LECTIU.

    En qualsevol cas, fins que no puguem donar per acabada la pandèmia, encara hem de fer una feina col·lectiva en què hem de donar el màxim. “Tota la societat ha de ser responsable i complir les mesures sanitàries perquè, si no ho fem, si ens relaxem i banalitzem les coses, tornarem a tenir problemes”, adverteix López. És cert que, respecte al comportament i compliment de normes, la majoria de les persones està responent com cal, però també ho és que l’incompliment per part d’un petit grup “té conseqüències per a tots”.

    I això, hem de tenir-ho clar de cara al Nadal, una nova oportunitat per demostrar que hem après de les onades precedents, complint així amb la part que ens toca. Ja durant les vacances d’estiu hi va haver una relaxació que va derivar en la segona onada, i “no ens podem permetre que a mitjans de gener en tinguem una de tercera”, avisa López. En definitiva, es tracta de prendre consciència i assumir “la importància que té la responsabilitat individual per a tota la societat”. Per a això, el primer pas seria respondre en conjunt com a societat i que, com deia la frase que va tancar el discurs d’Aroa López, “no oblidem mai la lliçó apresa”. Que així sigui.