Àrea Professional

La veu de les infermeres

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar el 2020 com l’Any de la Infermeria. Un reconeixement a una professió clau per a la societat, però també per les cures, així com el component científic, acadèmic i universitari que hi ha al darrere de totes les infermeres del món.

La seva funció cada vegada guanya més importància entre la població, la qual reconeix que, sense les infermeres, cap pacient podria obtenir l’atenció necessària. La vocació de la professió pels altres és tal que el col·lectiu també requereix cures, per poder cuidar de forma òptima. Parlem amb quatre infermeres que treballen en hospitals o en l’àmbit de l’atenció primària.

Mari Mendoza Suárez. Infermera a l’Hospital Universitari Doctor Negrín de Gran Canària

Treballo a pal·liatius i quan un pacient ens visita per primera vegada ve acompanyat de la por a la seva mirada i a la dels seus familiars. Llavors, després de la presentació, realitzo una entrevista en la qual tracto d’acollir, escoltar i omplir amb la meva presència tots aquells moments de dolor del que haurà d’acomiadarse dels seus. No obstant, és gratificant veure com se’n van somrient i amb tranquil·litat, després de saber que no estaran sols. Mai em va passar pel cap que passaria més de la meitat de la meva vida tractant que els pacients i les seves famílies tinguin una bona qualitat de vida, però és d’agrair. Quan una persona malalta se sent vulnerable som els infermers i auxiliars d’infermeria els que acudim a ajudarlos per preservar la seva dignitat i intimitat. Per això, crec que per ser una bona infermera és necessari sentir i creure en el que fas, a més a més de saber respectar, agrair la confiança i utilitzar l’empatia. És un orgull que l’OMS hagi donat visibilitat a tot el món a la nostra feina declarant 2020 com l’any de les infermeres”.

Henar Mongil Jorrín. Infermera i directora del Centro Altos de Parquesol de Clecevitam de Valladolid

“Encara que ser infermera és molt dur, crec que és la professió més bonica que hi ha. Al costat del patiment, hi ha una satisfacció i un orgull enorme d’ajudar, de fer que les coses vagin millor i de treballar en equip per ajudar moltes famílies. L’essència de la nostra feina radica a humanitzar les cures per arribar als pacients, que són el centre de la nostra atenció. Per aconseguir donar resposta a les seves demandes crec que una infermera necessita els mateixos atributs que una bona persona: empatia, escolta, amabilitat, delicadesa, coherència… I bon humor, que és necessari i moltes vegades fins i tot curatiu. És molt gratificant que l’OMS reconegui la nostra professió aquest any 2020, de la mateixa manera que ho facin tant els ciutadans com també les altes esferes. La infermeria va més enllà del que moltes persones creuen, però m’agradaria destacar que no estem darrere dels metges, igual que no estem davant dels auxiliars, sinó que tots complementem les nostres feines per aconseguir ser més forts”.

Carme Berbís Morelló.  Infermera a l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona

“Durant molts anys he pogut acostar-me a les persones des del costat més humà, i a poc a poc, m’he anat impregnant de sentiments i emocions procedents de les vivències compartides amb pacients, familiars i professionals, i tot això m’ha ajudat a créixer. La professió ha evolucionat molt en poc temps, en tots els àmbits, i penso que ja era hora que es reconegués el que fem i el que representem per a la societat. Impulsem la humanització, la seguretat i la qualitat en cada atenció al pacient i a la seva família, i generem moltes emocions que són un luxe a disposició de poques persones. Però crec que és necessari que ens fem més visibles i això es construeix amb aportacions a la societat en el dia a dia, garantint unes atencions sensibles, amb cures de qualitat.El reconeixement de l’OMS, que ha declarat el 2020 com a Any de la Infermeria, encara que soc conscient que queda molt camí per fer, és un gran pas ja que ens ajuda a conscienciar la societat i a donar-nos una visibilitat més gran”.

Marta Rafael Cots. Infermera a l’Equip d’Atenció Primària Sant Josep a l’Hospitalet de Llobregat

“M’agradaria donar les gràcies a la Marta que va decidir estudiar infermeria. No em vaig equivocar. Hi ha molts moments en els quals sento orgull de la meva professió, com quan remuntem en equip un pacient que es debat entre la vida i la mort; quan encerto que alguna cosa no va bé; però sobretot quan creo un vincle terapèutic amb un pacient i m’obra la porta dels seus sentiments. La importància de la infermera hi serà sempre i cada vegada es posa més de relleu. El nostre paper consisteix a ajudar que les persones visquin el màxim de temps amb una bona qualitat de vida i això ho fem acompanyant-les en tot el seu cicle vital. Ser infermera és tenir cura de les persones i cuidar és un art, però també hi ha base científica.
Aquest any 2020, dedicat a la infermera per l’OMS, el moviment Nursing Now ha de servir per apoderar-nos i impulsar el lideratge de les infermeres en el sistema de salut. Hem d’estar en llocs de presa de decisions i s’han de trencar estereotips arcaics i masclistes al voltant de la nostra professió”.